¿Què li passa a Javtokas?

Estiu del 2006. El Panathinaikòs de Zeljko Obradovic té un objectiu per la temporada que està a punt de començar: guanyar la Final Four que es disputarà a la seva ciutat, Atenes. L’equip té baixes importants, sobretot en posicions exteriors: l'eslovè Jaka Lakovic fitxa pel Barça i Vassilis Spanoulis fa el salt als Houston Rockets de la NBA (on no ha trobat el seu lloc). Tampoc continuen Kalaitzis (Aris), Scepanovic (PAOK) i Femerling (CS Fernando). En marxen cinc, però n’arriben set. Els grecs no pensen estalviar ni un euro: Vujanic, Xanthopoulos, Delk, Becirovic, Dikoudis, Siskauskas i Javtokas. El primer arribava després d’un any lesionat, amb un pas efímer pel Barça; el segon és un complement; la resta són jugadors cridats a ser importants. En total, la plantilla té 15 jugadors de nivell que permeten a Obradovic rotar i poder dosificar els minuts dels jugadors importants (en alguns partits de la lliga grega els "titulars" descansen o juguen molt poc).

Un dels puntals de l’equip havia de ser el pivot lituà Robertas Javtokas. L’any 2000, el seu nom estava al costat del de les grans promeses europees i mundials: Pau Gasol, Joan Carles Navarro, Andrei Kirilenko, Luis Scola, Zoran Planinic, Yao Ming...Seleccionat pels San Antonio Spurs en el lloc 56 del draft del 2001, el mateix any que Gasol, el seu físic impressionava i el convertia en una futura estrella. Tenia el rècord mundial d’una esmaixada a major alçada. Amb el Lietuvos promitjava 11’3 punts i 8’1 rebots. Tenia un gran futur davant seu, però un gravíssim accident de moto el dia 1 de maig del 2002 el va deixar un any en blanc (va patir fractures al fèmur, a més de lesions al crani, la columna vertebral, els genolls i els ronyons). Els metges dubtaven que pogués tornar a jugar a bàsquet a nivell professional, ja que tenia una cama destrossada.

Poc a poc, va tornar a ser el jugador d’abans. El Lietuvos Rytas va tornar a confiar en ell, i amb molt d'esforç es va convertir, de nou, en una estrella. L’any 2005, el Lietuvos va guanyar la Copa Uleb, superant el Makedonikos en la final (78-74) gràcies a un gran Javtokas (MVP de la final) i a d'altres jugadors, com Stelmahers, Jasaitis o Tyrone Nesby. Això va obrir les portes de l’equip a jugar l’Eurolliga (territori prohibit fins aleshores, perquè el Zalgiris és l’únic equip lituà amb dret a disputar-la, per contracte). En la màxima competició europea va demostrar la seva recuperació total: 20 partits disputats, 9’6 punts, 8’2 rebots, 2 taps i 13'9 de valoració per partit.

Després d’aquesta gran actuació, els grans equips d’Europa se’l rifaven, però ell tenia el somni de jugar a la NBA. Al final, el salt als Spurs es va haver de posposar. Al Lietuvos es van conscienciar que el perdrien, com també passaria amb Jasaitis. El Prokom Trefl polonès va apostar fort per ell, però finalment va fitxar pel Panathinaikòs, signant un contracte de 1+1. S’esperava que formés una gran parella interior amb Mike Batiste, possiblement el millor pivot de l’Eurolliga. Però el seu rendiment està sent descebedor, i s'ha convertit en el cinquè pivot de l'equip, per darrera de l'indiscutible Batiste, del treballador Tsartsaris, i dels polèmics Dikoudis i Tomasevic. Zeljko Obradovic no li dóna minuts. Javtokas ha participat en 21 partits a la lliga helena, amb un promig de 6’8 punts. A l’Eurolliga, números molt pobres en els 18 partits que ha disputat (9 minuts de mitjana): 2’7 punts, 1’7 rebots i 2’6 de valoració. En el millor partit, contra el Partizan, va sumar 5 punts i 6 rebots. Una trajectòria massa discreta per un jugador cridat a dominar Europa que ha acabat assegut al fons de la banqueta del Pao. Veurem si a l'estiu busca un sortida cap a un destí on pugui tornar a ser un jugador que domini el continent.